lectures de la missa del diumenge XVII de durant l'any 27 juliol 2014

DIUMENGE XVII DE DURANT L’ANY

«Ho heu entès, tot això?»

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Salomó en un somni durant la nit, en el santuari de Gabaon, i li digué: «Digue’m què vols que et doni.» Salomó li respongué: «Senyor, Déu meu, vós m’heu fet rei a mi, servent vostre, perquè ocupés el tron de David, el meu pare, però sóc encara un jove que no sé conduir la gent, i em trobo enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú no és capaç de comptar, de tan nombrós com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal. Sense això, qui seria capaç de governar aquest poble vostre tan considerable?»
Al Senyor li agradà que Salomó li hagués demanat això, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà comparar.»

1Re 3,5.7-12

Salm Responsorial

R. Com estimo la vostra llei, Senyor!

El Senyor és la meva heretat;
vull estar atent a les vostres paraules.
M’estimo més la llei
que surt dels vostres llavis
que mil monedes d’or o de plata. R

Que el vostre amor em conforti,
com vau prometre al vostre servent.

Quan arribi la vostra pietat, jo tindré vida,
la llei farà les meves delícies. R

Jo aprecio els vostres manaments
més que l’or i més que tot,
per això m’estimo els preceptes,
i m’emparo dels camins enganyosos. R

És admirable el vostre pacte,
per això el té present la meva ànima.
La vostra paraula, explicada, dóna llum
i l’entenen els senzills. R

Sl 118,57.72.76-77.127-128.129-130 (R.: 97a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multitud de germans.
Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.

Rm 8,28-30

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
»També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà.
[»També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.
»Ho heu entès, tot això?» Li responen: «Sí que ho hem entès.» Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues.»]

Mt 13,44-52

"Cloenda del discurs en paràboles"

L’Evangeli ens ofereix avui la cloenda del discurs de Jesús en paràboles. Les tres paràboles les reporta només Mateu i, sobretot les dues primeres, són realment per als deixebles. El seu ensenyament és una exhortació als seguidors de Jesús. No són per a tothom.
Les paràboles del tresor i de la perla evoquen el valor central del Regne per als seguidors de Jesús. Se’ls han donat a conèixer els misteris del Regne (13,11). Plens de joia per la descoberta, han d’estar disposats a vendre-ho tot per tal d’acollir el do del Regne. Aquestes paràboles són doncs una crida al seguiment incondicional de Jesús.
La paràbola de la xarxa que clou el discurs en paràboles fa present un cop més el final de la història i el judici entre els qui han realitzat les bones obres i els qui no ho han fet. És com el final de la paràbola del jull.
Tanmateix, el que més sobresurt en aquest final és la pregunta de Jesús als deixebles: «Ho heu entès tot això?». Els deixebles responen: «Sí». Recordem que aquesta observació ve del sermó de la muntanya: «Digueu sí quan és sí, no quan és no» (5,37). Per això val la pena remarcar que el verb comprendre surt fins a cinc vegades en el discurs en paràboles: primer en la profecia d’Isaïes («escoltareu, però no comprendreu», 13,14; «el seu cor comprengués», 13,15); després en l’aplicació de la paràbola del sembrador («tot el qui escolta la paraula però no la comprèn», 13,19; «el que escolta la paraula i la comprèn», 13,23).
Finalment, en la cloenda d’avui Mateu assegura al lector que el missatge de les paràboles (el Regne) ha estat copsat pels deixebles: la condició del deixeble és la de qui s’ha adonat de la seva importància i experimenta una joia incommensurable.
Per tant, l’objectiu del discurs és remarcar el valor incomparable del Regne. Els deixebles el varen copsar. El missatge per al lector és clar: ho has entès tu també? Doncs has d’obrar en conseqüència.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 3ª. La conquesta final del pecat

Tercer vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 3ª "La conquesta final del pecat". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.